L’Església anglicana vota a favor de l’ordenació de les dones com a bisbes

Aquesta setmana hem vist com els diaris es feien ressò de la voluntat de l’Església anglicana per ordenar dones com a bisbes.

La llengua, evidentment, és l’anglès, parlada, com a llengua materna (bilingües o monolingües), per entre 330 i 400 milions de persones. Tot i això, de tots és sabut que és la llengua franca mundial per excel·lència. Un dels grans problemes que tenim per aprendre bé l’idioma és la seva ortografia, que no correspon a la seva pronunciació. Quin origen té aquesta dissociació?

En blau, els països on és llengua oficial i majoritària. En turquesa, on és cooficial, però no majoritària. (Wikipedia)

Ens hem de remuntar a l’època que va viure Enric VIII, el rei d’Anglaterra que va trencar amb l’Església catòlica i es va posar com a cap de l’Església anglicana, la que avui ens ocupa. Ell va viure a cavall entre el segle XV i el XVI, però és al XV quan es van establir, per última vegada, les normes ortogràfiques, tot i que fins ben entrat al segle XVI no es pot parlar d’anglès modern. És a dir, cap a sis segles sense repensar l’ortografia, tot i que el que diuen els parlants ja no tingui res a veure amb com s’escriu. Una de les grans raons ha estat el Gran Desplaçament Vocàlic (Great Vowel Shift, en anglès): el canvi de so de les vocals (però no de manera d’escriure la paraula!!!) que s’ha anat produint al llarg de molts segles (com podeu veure a la imatge següent).

Great Vowel Shift (Wikipedia)

És per això que diem que l’anglès és una llengua opaca (que no deixa veure clarament la pronunciació de les paraules) en contraposició a altres llengües que són transparents, com el castellà (només hem de resoldre problemes relacionats amb les h, les b i les v) i, en menor mesura, el català (en segons quin dialecte, li hem de sumar la complicació ortogràfica vocàlica). Aquesta opacitat provoca que si no s’ha après la paraula, és poc menys que una loteria saber com es pronuncia. D’aquí, la gran tradició de concursos de lletreig i de proves per determinant el quocient intel·lectual relacionades amb la lectura de paraules en els països anglosaxons.

I tot plegat què comporta? Un cas com el següent:

So	Ortografia	Transcripció AFI	Significat
[e], [ɛ]	head, health	[hed]/[hɛd], [helθ]/[hɛlθ]	‘cap’, ‘salut’
[iː]	heap, heat	[hiːp], [hiːt]	‘munt’, ‘calor’
[ɜː], [ɝ]	heard, hearse	[hɜːd]/[hɝd], [hɜːs]/[hɝs]	‘sentit’ (amb l’oïda), ‘cotxe fúnebre’
[ɑː], [ɑɹ]	heart, hearken	[hɑːt]/[hɑɹt], [hɑːkən]/[hɑɹkən]	‘cor’, ‘escoltar’
[iə]	zeal, heal	[ziəl], [hiəl]	‘cel’, ‘sanar’
[eɪ]	break, great, steak	[bɹeɪk], [gɹeɪt], [steɪk]	‘trencar’, ‘grandiós’, ‘bistec’
[iˈeɪ]	create	[kɹiˈeɪt]	‘crear’

Enteneu ara la magnitud de la tragèdia (shakespeariana, evidentment)?

Sabies que… el dialecte guia per estandarditzar l’anglès va ser el londinenc? Tot i això, el vocabulari anglès s’ha proveït de moltes paraules estrangeres, especialment llatines, gregues i franceses.