Diumenge vam veure un dels episodis més foscos del futbol espanyol: Francisco José Romero, un aficionat del Deportivo de La Coruña, va morir a causa dels cops que va rebre per part de seguidors de l’Atlètic de Madrid abans del partit entre aquests dos equips. Esperem que a partir d’ara el món del futbol s’adoni dels extrems a què pot arribar la radicalitat dels aficionats, i que faci el que calgui per evitar episodis com els d’aquest cap de setmana.
La llengua que avui us presentem és el gallec, parlada per prop de 3 milions de persones –més de la meitat dels quals la fa servir més habitualment que el castellà– a Galícia i a dues comarques de la franja oriental contigua, El Bierzo (Castella i Lleó) i Eo-Navia (Astúries). Igual que el català i el basc a les comunitats respectives, el gallec té un estatus de llengua cooficial a Galícia, juntament amb el castellà.
Des de fa anys, hi ha un debat obert sobre si el gallec i el portuguès són la mateixa llengua. Aquí no analitzarem els arguments lingüístics a favor d’una posició o d’una altra, i considerarem que, almenys fins al segle XIV, la llengua que es parlava era una, el galaicoportuguès.
La romanització de la península Ibèrica va ser desigual: als territoris del nord va arribar tard i de manera menys intensa. De fet, l’actual Galícia no va rebre influència romana fins a l’arribada d’August. Malgrat això, el llatí es va acabar establint com la llengua d’aquesta regió –així com la de tota la Península. Les invasions germàniques i àrabs d’entre els segles V i VIII no van aturar ni substituir el procés d’evolució que va transformar el llatí en les llengües romàniques que tenim actualment.
Amb el declivi progressiu del llatí, el gallec va viure un període esplendorós durant bona part de l’edat mitjana, especialment en l’àmbit de la literatura de la cort: va ser la llengua per excel·lència de la lírica a bona part de la Península, també en els territoris on la gent no parlava galaicoportuguès, com ara Lleó o Castella. Aquest prestigi enorme es reflecteix amb un exemple ben remarcable: les Cantigas de Santa María, un recull de composicions dedicats a la Verge Maria, encarregat –i en alguns casos també escrit– per Alfons X El Savi a finals del segle XIII.
La importància del galaicoportuguès durant l’edat mitjana és un mirall de la situació de casa nostra. A Catalunya també va haver-hi una llengua, l’occità, en la qual s’escrivia el mateix tipus de literatura. En dos territoris diferents amb semblances històriques i culturals innegables, dues llengües van aconseguir una producció literària d’una qualitat altíssima, que avui dia se segueix reconeixent a nivell acadèmic i internacional.
Aquest període daurat, malauradament, es va acabar aviat. La unió de diferents regnes en la Corona de Castella va induir una política de castellanització de la cort, amb polítiques que apostaven clarament per una uniformització administrativa i, conseqüentment, lingüística. Més endavant, entre els segles XVI i XVIII, el declivi va portar el gallec a un ús exclusivament oral, sense usos literaris o científics. A més, per la manca d’un model escrit culte, hi va haver un desenvolupament de molts dialectes, una fragmentació de la llengua. De manera lògica, tot això coincideix amb l’època en què el castellà va esdevenir llengua de cultura, l’època renaixentista i barroca, l’època del Segle d’Or.
Font: Wikipedia
De manera semblant com va passar a Catalunya, després de molts anys de foscor, al segle XIX es va viure un període de recuperació, tant a nivell cultural com polític. És el que es coneix com a Rexurdimiento, un moviment que va portar la normalització de l’ús del gallec que s’havia perdut durant els segles anteriors. Com tot, però, això també va tenir el seu punt negatiu. La consolidació de l’escola en castellà i el creixement dels nuclis urbans van fer que l’ús real de la llengua oral anés retrocedint cada cop més.
Avui dia, aquesta tendència segueix imparable, tristament. Tot i que en nombres absoluts el percentatge de parlants habituals del gallec és superior al del castellà, les estadístiques mostren que entre els joves, aquestes xifres són molt menors. Hi ha una progressió descendent molt clara en l’ús de la llengua segons l’edat. A més, també hi ha una diferència clara entre el camp i la ciutat: a la Corunya, Vigo, Santiago de Compostel·la i Pontevedra, la majoria de la població és monolingüe castellana.
Sabies que… en tres pobles d’Extremadura també es parla gallec? Estan a la província de Càceres i fan frontera amb Portugal, són Valverde del Fresno, Elijas i San Martín de Trevejo. Aquest parlar rep la denominació de “fala” i té uns 6.000 parlants. De fet, hi ha bastanta polèmica sobre quina llengua és exactament (portuguès antic, gallec o una tercera branca del galaicoportuguès).
Nota: recordem que SMM no emprarà cap notícia de cap mitjà d’AEDE a causa de l’aprovació de la nova llei de la propietat intel·lectual que impedeix enllaçar material dels diaris de l’associació de forma sistemàtica sense pagar. Des d’aquí, volem mostrar el nostre desacord amb la mesura imposada i, de pas, afavorir els mitjans que aposten per noves vies de difusió.
SET MIL MILIONS 
Gallec és la llengua que parlava la gent que va anar conquerint aquella zona de la península i va anant cap al sud. Parlaven gallec perquè provenien de la regió de Galícia, regió que rep aquest nom d’abans que els romans hi arribessin. L’existència de Portugal és molt posterior, que ve de la ciutat de Porto. Galícia va quedar sota denominació espanyola i Portugal, amb anades i vingudes, va quedar independent. Aquí va començar la desconnexió entre el gallec de Portugal i el gallec de Galícia. El primer va continuar sent una llengua independent que va evolucionar pel seu compte, la segona va ser una llengua que va quedar subordinada al castellà. Si és o no la mateixa llengua? bé, el que ha de quedar clar és que el portuguès és l’evolució del gallec que parlaven els gallecs que van anar cap al sud, el portuguès ve del gallec. En crear una entitat pròpia Portugal i diferenciada van fer l’associació de Portugal: portuguès. Però podien no haver-li canviat el nom i llavors tothom diria que és la mateixa llengua. Portugal podia haver quedat sota denominació espanyola, llavors tampoc li haurien canviat el nom, potser. O Galícia hauria pogut marxar amb Portugal, llavors tampoc li haurien canviat el nom i en aquests casos tothom diria que parlen la mateixa llengua. Què hi ha diferències entre el portuguès i el gallec, sí. En alguns aspectes hi ha diferències més grosses entre el portuguès de Brasil i el de Portugal que entre gallec i portuguès, sobretot si anem a mirar dialectes del nord de Portugal. Hi ha un contínuum claríssim de Fisterre fins a l’Algarve. Diuen que dues varietats que comparteixen el 70% del lèxic o més pertanyen a una mateixa llengua. No tinc els números, però penso que gallec i portuguès comparteixen més del 70% del lèxic, sobretot el lèxic més tradicional.
Ah! quan parleu sobre Extremadura, dieu que hi ha polèmica perquè no saben si és portuguès antic… bé, el portuguès antic ja no es parla, perquè sinó no seria antic. Tot el que es parla a data d’avui és igual de modern 😉
Retroenllaç: Resum del 2014 | SET MIL MILIONS
Retroenllaç: Un avió que anava de Barcelona a Düsseldorf s’estavella a França | SET MIL MILIONS
Retroenllaç: Continua la intriga en el cas de la desaparició de Diana Quer |