Després de passar la no ben certa nit més curta de l’any plena de petards i de menjar-nos la coca ahir, avui, amb l’olor encara de pólvora present a l’ambient (i espere, que tots els qui ens llegiu continueu amb tots els dits de les mans), parlarem de l’idioma del país responsable de tot plegat: el (mal anomenat) xinès. Sembla ser que la primera notícia documentada del compost és al segle IX, tant de la seva creació, com de la seva utilització amb fins militars.
Uns mil tres-cents milions de persones (que es diu aviat) parlen alguna varietat de xinès. Però per què hem dit que era mal anomenat? Bàsicament perquè, com en el cas que ens vam trobar la setmana passada, no podem dir que es parlen varietats lingüístiques d’una mateixa llengua, sinó que es parlen llengües diferents. De fet, hauríem de dir que uns mil trec-cents milions de persones parlen alguna llengua sinítica.
Totes les llengües sinítiques (o xineses) parteixen d’un origen comú: l’antic xinès. A partir d’aquí, la família es bifurca. Mentre unes deriven del min (per exemple, el taiwanès), d’altres ho fan del xinès clàssic (el mandarí o el cantonès en són representants). Per definir que dins de la família min i la del xinès clàssic hi ha llengües i no dialectes d’aquestes dues, s’empra (de la forma més objectivament possible) el criteri d’intel·ligibilitat mútua. Normalment es fan servir altres mètodes que recolzin la postura (com vam veure amb el valencià), però en aquest cas és l’únic possible per als especialistes. El criteri determina que són llengües ja que no hi ha intel·ligibilitat mútua entre els parlants de les diferents llengües xineses (si parlen entre ells, no s’entenen). Com passa a altres llocs del món, s’ha creat un estàndard (en aquest cas, a partir del mandarí) per afavorir la intercomprensió.
Per contra, el sistema d’escriptura és unitari per a totes les llengües sinítiques. Tanmateix, ens trobem davant de càracters tradicionals, contraposats als simplificats. Tot i que hi ha mètodes més o menys efectius per aprendre’l a escriure (un de novedós n’és aquest), la veritat és que a la Xina continental es fa servir el sistema simplificat, mentre que a Taiwan, Hong Kong i Macau, el tradicional. La simplificació es va dur a terme a mitjans del segle XX pel govern xinès, però mentre en alguns casos es van eliminar traços seguint una norma, cosa que fa que continuiï essent reconeixible, en d’altres la simplificació va ser arbitrària, així que costa resseguir la grafia original.
La grafia tradicional es va crear tant per representar sons (fonètica) com conceptes (semàntica).
Sabies que… els xinesos conten de l’u al deu amb els dits d’una sola mà? Tant complicats que semblen amb l’escriptura, però, en canvi, són ben pràctics amb els números manuals, com podem veure a continuació:
—————————————————————
Nota: recordem que SMM no emprarà cap notícia de cap mitjà d’AEDE a causa de l’aprovació de la nova llei de la propietat intel·lectual que impedeix enllaçar material dels diaris de l’associació de forma sistemàtica sense pagar. Des d’aquí, volem mostrar el nostre desacord amb la mesura imposada i, de pas, afavorir els mitjans que aposten per noves vies de difusió.
SET MIL MILIONS 
Retroenllaç: Vuit turistes mexicans resulten morts per error a Egipte |
Retroenllaç: Terratrèmol de 6,3 graus al mar d’Alborán |