Ahir van ser detingudes dues persones que formen part de la cúpula d’ETA, en un poble del País Basc francès. Sembla que David Pla i Iratxe Sorzabal, els detinguts, s’encarregaven de la direcció de l’organització terrorista. Segons el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, això suposa pràcticament la fi d’ETA, que el 2011 va abandonar definitivament les armes.
Avui, doncs, us parlarem de la llengua d’aquella zona, l’èuscar o basc, parlada a tres zones administratives diferents, pertanyents a dos estats: el País Basc, Navarra i el que en català coneixem com País Basc francès (correspon al departament del Pays Basque, dins de la regió de l’Aquitània). El nombre de parlants varia en cada zona: a la primera, el 32% de la població és bilingüe (amb el castellà) i el 17% n’és bilingüe passiva. A Navarra, les xifres són del 12 i el 6%, respectivament. A la zona francesa s’estima que els bascoparlants són el 21,5% de la població. En total, es calcula que té uns 850.000 parlants.
La característica més destacada de l’èuscar és que és una llengua no indoeuropea i anterior a l’arribada de les poblacions que van portar les llengües indoeuropees a Europa. A més a més, no pertany a cap família lingüística, és una llengua aïllada que no està relacionada amb cap altra. Un altre tret (digueu-nos simplistes) és que… és impossible de desxifrar!
D’acord, sí, aquest comentari és molt simplista. Però tots estarem d’acord que, a simple vista, és una llengua molt diferent de les que tenim a prop normalment. Per què? En primer lloc, pel vocabulari: tot i que l’èuscar té moltes paraules d’origen romànic, una bona part no tenen res a veure amb les nostres. Això, d’entrada i independentment de la gramàtica, la fa molt poc transparent. En segon lloc, precisament per la gramàtica, que en alguns aspectes presenta característiques ben diferents. Un exemple d’això és que hi ha poques paraules curtes. Eh? Per a nosaltres, les paraules curtes solen ser articles i preposicions, uns elements que el basc no té com a tal. La funció dels articles s’expressa a través de sufixos, no apareixen com a parauletes separades davant del nom. Un exemple facilet:
etxea = la casa (on -a fa la funció d’article singular — ni masculí ni femení, perquè l’èuscar no té gènere gramatical)
etxeak = les cases (on -a fa la funció d’article plural)
En tercer lloc… els verbs. Els verbs són la part més complicada de la gramàtica basca. Hi farem quatre pinzellades, per no entrar-hi gaire. En general, nosaltres estem acostumats a verbs que s’expressen amb una sola paraula: canto, cantaré, cantava, etc. Alguns temps, però, s’expressen amb formes compostes: he cantat, vaig cantar, etc. El fet que sigui una forma simple o composta depèn del temps verbal. En èuscar també existeixen les dues possibilitats per als verbs, però funcionen de manera diferent: el fet d’utilitzar una forma o una altra va en funció del verb en si, no del temps. Així, tots es poden conjugar en la forma composta, però només alguns amb la simple. I en alguns casos les dues formes expressen significats diferents, però en d’altres simplement és una diferència d’estil o registre (més o menys formal). Un exemple:
nator = vinc, però iristen ari naiz = arribo (literalment, arribant estic)
Com veieu, el temps verbal és present en tots dos casos, però en un es fa servir una sola paraula i en l’altre, tres.
Tot plegat, amb els verbs, es complica bastant més, però ho deixarem aquí perquè no acabaríem mai..!
Sabies que… l’èuscar va influir en el castellà més del que pensem? L’exemple més clar és el de les vocals, que són les mateixes en les dues llengües (a, e, i, o, u). Hem de tenir en compte que el llatí en tenia deu, el català central 8 i el francès 12. Una altra teoria és que el castellà va perdre la f- inicial del llatí per influència del basc, que no la tenia originàriament, i que ara és una h- (anteriorment es pronunciava com la de l’anglès).
SET MIL MILIONS 
Retroenllaç: Otegi surt de la presó |