No és nou que els atacs jihadistes poden succeir en més d’un continent. De fet, en ben poques setmanes, el Líban, França i ara Mali han estat en el seu punt de mira. Divendres, un dels hotels considerats més segurs de Bamako va ser objecte d’un assalt on van morir dinou ostatges i dos assaltants. És per això que el govern ha decretat tres dies de dol nacional i deu d’estat d’ermegència. Avui, doncs, parlarem d’una de les llengües d’aquest país: el bambara o bamana.

Tot i que l’únic idioma oficial a Mali és el francès, aquesta llengua mandé (més concretament, mandé nordest) és considerada com la llengua franca del país. Compta amb quatre milions de parlants de llengua materna i uns deu la tenen com a segona llengua. És parlada, sobretot, a la zona sud de Mali (rodalies de la capital, Bamako), en contraposició a la zona nord, on hi ha predomini de les llengües tuaregs.

Pel que fa a la seva gramàtica, trobem que té unes característiques molt simples en segons quins aspectes: els substantius no tenen gènere per se ni els verbs, temps. Mentre que el temps verbal es marca per una paraula a part, el substantiu sempre necessita un sufix per crear el masculí o el femení. Així doncs, el sufix de masculí és -ce i el de femení, -muso. És com si en català diguéssim La nen-ce anar ahir a casa, on sabem que nen és femení per l’article i el sufix, i que anar és passat per ahir.
Tanmateix, els marcadors de temps verbal poden ser afirmatius o negatius. Posem un exemple en bambara:
- N t’a don (no ho sé) on n és el subjecte, a l’objecte, don el verb saber i t’ és la forma escapçada de té, la negació del present.
- N b’a don (ho sé) on només hi ha un canvi entre t’ i b’, que en aquest cas és present afirmatiu.
Com hem vist en aquest exemples, l’ordre habitual d’aquesta llengua és SOV, és a dir, subjecte-objecte-verb.
La simplicitat, però, finalitza en els substantius i els verbs, ja que es tracta d’una llengua aglutinant i, per tant, la resta de categories gramaticals integren en les seva estructura diferents morfemes per diferenciar gènere i nombre, per exemple. Com heu vist en el cas dels substantius, i seguint l’exemple que hem posat, el concepte de nen ve donat pel lexema, mentre que el gènere ve per un morfema adjuntat, mai implicit en el lexema. Per aquesta regla de tres, si volem constatar un plural, haurem d’unir un altre sufix, el de plural, a la paraula.
Per últim, cal destacar que ens trobem davant d’una llengua tonal i, per tant, que integra una possiblitat més de diferenciació entre paraules de grafia molt similar: segons si el to és estàndard o alt. No és el mateix dir sa (morir, amb to estàndard) que sá (serp, amb to alt).
Sabies que… pots escoltar bambara en cançons d’un grup espanyol? El grup que ha englobat més estils musicals sota un mateix nom, Dover, té com a protagonista del seu seté àlbum aquesta llengua.
Retroenllaç: L’oposició venç el chavisme a les eleccionsveneçolanes |
Retroenllaç: Tiroteig mortal per part d’Al-Qaeda a Costa d’Ivori |