Aquest cap de setmana es van celebrar les eleccions legislatives a Veneçuela on van guanyar els opositors del president Nicolás Maduro. El chavisme mai havia patit un cop tan important, ja que dues terceres parts del parlament seran controlades per la coalició de centre-dreta. Així doncs, avui parlarem d’una de les llengües indígenes del país: el wayuu (wayú) o guajiro.
De la família arawak caribenya (de les quals ja en vam parlar aquí), el wayuu, tot i que no és idioma oficial en tot el país, és (segons marca la constitució veneçolana) llengua d’ús per a la comunitat indígena que la parla i ha de ser respectada per la resta de ciutadans. S’estima que té uns cent cinquanta mil parlants a Veneçuela i un total de tres-cents cinquanta mil si sumem també els parlants que es troben en terres colombianes.
Seria fàcil pensar que una llengua tan minoritària en un entorn lingüísticament hostil hagués perdut molta part de la seva idiosincràcia, però com passa en altres exemples que ja hem anat explicant, el wayuu manté les distància en molts aspectes respecte la llengua dominant del país: el castellà.
Per començar, tenen un fonema vocàlic més que en castellà, i és que li hem de sumar l’ü (grafia emprada a les gramàtiques de wayuu per expressar la vocal alta central no arrodonida, és a dir, una espècia d’u amb els llavis estirats que segons la grafia de l’AFI seria ɨ) a les ja més que conegudes a, e, i, o i u. I és un fonema perquè és clar per diferenciar paraules. Veiem-ne uns exemples:
- tu’tta (febrer) – tü’tta (allò que es veu o s’escolta en conjunt)
- asha’júshi (he escrit) – asha’jüshi (escric)
Per una altra banda, ens trobem que és llengua aglutinant (com fa un parell de setmanes vam explicar aquí), la qual afegeix sempre al lexema un prefix per expressar si és masculí, no masculí o plural. El gènere i el nombre no sempre apareixen amb la mateixa forma, ja que segons el tipus de paraula, varia. Així doncs:
- -kai (masculí), -kat (no masculí) i -kana (plural) per als substantius, com a sufix
- chi- (masculí), tü- (no masculí) i na- (plural) per als pronoms demostratius, com a pròpia arrel del pronom
En aquest últim cas, a més, com a bona llengua aglutinant, no només hem d’introduir una arrel amb connotació de gènere i nombre, sinó que hi introduïm sufixos de llunyania, com veiem en aquest quadre:
Ja ho veieu, doncs, que una llengua, per minoritària que sigui, envoltada d’un gegant lingüístic, encara pot mantenir el seu tarannà intacte.
Sabies que… tot i que la poca tradició literària en wayuu, s’està promovent de tal manera que fins i tot hi ha un diari en aquesta llengua? El Wayuunaiki, de periodicitat mensual, està creat a Veneçuela i distribuït tant al propi país com a Colòmbia. Hi podeu donar un cop d’ull, aquí.
SET MIL MILIONS 