Aquest cap de setmana passat ens va deixar la Muriel Casals, “el somriure del procés” com l’han anomenat molts. L’expresidenta d’Òmnium Cultural i diputada de Junts pel Sí va morir després de no poder recuperar-se de l’atropellament d’una bicileta que va patir el 31 de gener.
El que poca gent té present, però, és que havia nascut a França (a Avinyó), ja que el seu pare era un soldat republicà exiliat. Aquest fet ens dóna l’excusa perfecta per parlar de la influència del francès en el català.
De fet, hem de començar pel fet que el francès no només ha deixat la seva petja en el català, sinó en tantes i tantes llengües. Per què? En primer terme, com hem repassat en tantes i tantes entrades, el francès és llengua franca de molts països al món (aquí els podreu veure), per haver estat una potència colonial.
La seva presència en tants països va fer que el francès fos sentit arreu i, per tant, que llocs que no tenien cap vincle aparent amb França, adoptessin aquesta llengua com la de cultura (una mica com ara passaria amb l’anglès). Rússia és un bon exemple del gust per tot allò francès durant el segle XIX i principis del XX, ja fos culturalment com idiomàticament. De fet, fins fa relativament poc, les traduccions més fiables del rus eren en francès (i del francès es traduïen al castellà o català… i s’arrossegaven i sumaven errors de traducció).
I a casa nostra? Com ens ha arribat l’onada francesa? Una mica per terra, mar i aire, la veritat. Com és evidentment, tenir els Pirineus a banda i banda (i alguna intromissió des del nord), fa que es colin moltes expressions. Una de ben clara és l’adverbi de negació pas. En francès el tenim molt present a la majoria de frases negatives com je ne sais pas (literalment, jo no ho sé pas). En català, però, varia força el seu ús segons els dialectes. Tenim dos extrems: mentre que en valencià i balear no els és gens normal, en català central (sobretot de la zona nord) és ben recurrent. A la resta de zones, hi és present, però amb menys freqüència que l’anterior cas. I d’on ve? Tot i que segons la font ens condueix a una banda o altra de les muntanyes, l’origen ve d’expressions com no caminar pas, és a dir, no caminar una passa com a reforç de la negació en verbs de moviment i, més endavant, en tota mena de verbs.
Però per què hem dit terra, mar i aigua si només tenim via terrestre? Per mar i per aire venien les novetats de la capital, de la ciutat de la llum, de la moda, de la cultura… París. Com ja vam apuntar en alguna altra entrada, el vocabulari de disciplines ben diferents ens ve del francès (com ara passa amb les noves tecnologies o l’economia amb l’anglès, o de la música amb l’italià): la gastronomia i la moda són els punts forts del francès. Per exemple, els xefs (chefs, és a dir caps) troben imprescindible fer la mise en place abans de cada servei. Vaja, que s’han de tenir tots els ingredients llestos per a ser cuinats i no haver de perdre temps en tallar verdures, la carn, el peix… O les boutiques (la traducció literal és botiga, però si ho diem en català, dóna un toc de distinció a les botigues de moda d’alt nivell) són ben chics (ben elegants).
Sabies que… els estrangerismes (paraules estrangeres integrades a una altra llengua) com els provinents del francès es fan servir per veure l’afectació cerebral en cas d’afàsia? Paraules com amateur o gourmet, que no es llegeixen tal i com s’escriuen (segons la gramàtica catalana) poden ser complicades per cert tipus de pacients que no reconeixen allò que llegeixen i, per tant, no dirien “amater” o “gurmet”, sinó “amateur” i “gourmet”, per molt que ja coneguessin aquestes paraules anteriorment.
SET MIL MILIONS 
