Ahir va sortir Arnaldo Otegi de la presó de Logronyo envoltat per la polèmica entre els qui esperaven els seu alliberament com a pres polític i els qui consideraven just que estés reclòs per estar massa a prop del grup terrorista ETA. Avui, però, ens deixarem de polèmiques i parlarem de la llengua materna d’Otegi: el basc.
Fa uns mesos ja vam fer una menció a aquesta llengua aïllada, aquí, on vam explicar-ne els aspectes gramaticals generals. Avui ens centrarem en el basc estàndard o euskera batua i què es busca quan s’estandarditza una llengua.
Segurament, la primera cosa que ens ve al cap quan pensem a fer un estàndard lingüístic és la creació d’unes normes i posar-les per escrit. Aquest és un dels passos. Però d’on es treuen aquestes normes? Quines se segueixen? Cada llengua és un món, ja que han fet servir processos diferents. Per exemple, l’italià va agafar el dialecte toscà (Dante en va tenir força culpa), la koiné grega va prendre característiques de més d’un dialecte (el jònic i l’àtic), i l’àrab té diferents estàndards, segons la zona (us vam parlar de l’àrab magrebí aquí). De fet, el català també té la seva complicació, ja que a Catalunya i a les Illes Balears se segueix la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, mentre que al País Valencià, la de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En el cas basc s’han agafat elements dels dialectes principals: el guipuscoà i el labortà.
Una vegada van agafar la base, van poder fixar la gramàtica i l’ortografia, cosa que era demanada pels escriptors en llengua basca des de feia temps (de fet, s’escrivien entre ells per poder aclarir els dubtes que els anaven sorgint a l’hora d’escriure, ja que hi havia força diferències entre dialectes i, fins i tot, entre parlars locals). Però, per què algú es vol prendre la molèstia de fer unes normes tant d’escriptura com de parla (sí, també es té en compte la pronunciació) d’una llengua? El motiu és que és el primer pas per protegir-la i donar-li estatus oficial: si és té ben definit un idioma, es pot anar cap al seu ensenyament a les escoles i el seu ús en afers oficials. Si s’aprèn i es fa servir per a “coses serioses”, no és una parla “provinciana” que no serveix de res. Només cal recordar com l’encara no president espanyol Adolfo Suárez va dir l’any 1976 a una pregunta del diari ABC:
Su pregunta, perdone que se lo diga, es tonta. Encuéntreme, primero, unos profesores que puedan enseñar la química nuclear en vascuence o en catalán. Seamos serios…
Ja ho veieu, una autèntica cascada d’esdeveniments. En el cas del batua, la institució que vetlla per la seva salut és l’Euskaltzaindia (com el nostre Institut d’Estudis Catalans o la Real Academia Española de la Lengua).
Com heu pogut veure, crear un estàndard és vital per a la supervivència saludable de qualsevol llengua.
Sabies que… un dels passos clau de l’estandardització d’una llengua és la traducció dels textos sagrats? De fet, el mateix Ethnologue pren aquesta referència per definir-ne el desenvolupament lingüístic, ja que entén que un idioma ha entrat en un estatus superior d’importància quan els textos sagrats més rellevants a la zona són traduïts a aquesta llengua.
SET MIL MILIONS 
