No tot són males notícies al blog! L’entrada d’aquesta setmana l’encapçalem amb un esdeveniment que ha fet feliç a molta gent d’arreu del món: el Leicester City Football Club es va proclamar campió de la Premier League, la primera divisió de la lliga anglesa. És una bona notícia, o si més no curiosa, perquè es tracta d’un equip petit, que a l’inici de la temporada tenia com a objectiu la permanència.
Leicester està situada al centre d’Anglaterra, a uns 150 quilòmetres al nord de Londres. Una de les coses que més sorprèn d’aquesta ciutat, a part de l’èxit del seu equip de futbol, és com es pronuncia: “Lesta”. De Lei-ces-ter a Les-ta… No ens hi encaparrem: ja us vam parlar de per què l’anglès s’escriu tan diferent a com es pronuncia!
Avui aprofitarem algunes paraules de l’anglès per fixar-nos en les “paraules intraduïbles”, a partir d’aquestes tres que us posem més avall i que hem trobat al compte de Twitter @HaggardHawks, que recull tot de significats curiosos, majoritàriament en anglès.
Reaminess és una paraula antiga de la zona de Yorkshire que expressa la sensació d’estar aturdit, marejat o no despert del tot.
Un tell-clock és algú que sempre mira l’hora, sobretot per assegurar-se que no treballen més del que toca.
El verb to jirg vol dir caminar amb les sabates mullades.
Com en diríeu, en català, d’aquests tres conceptes? Costa trobar una paraula que expressi el mateix significat, oi? És probable que per les xarxes socials us hagueu trobat algun article que recull mots curiosos que tampoc sabríem com dir en la nostra llengua perquè designen idees molt concretes, sovint, per a nosaltres, amb un toc de poesia. “Paraules intraduïbles”, n’hi diuen.
En realitat no ho són. Efectivament, és molt probable que a la nostra llengua li manqui una equivalència perfecta, però això no vol dir que la paraula no es pugui traduir. Hem de tenir en compte que les llengües en general i el vocabulari en concret no estan creats per màquines que simplement copien l’estructura i la plasmen en diferents idiomes. Això fa que cada parlar, a cada racó del món, desenvolupi una terminologia concreta segons la necessitat que tingui. Podríem pensar que l’anglès necessita la paraula jirg perquè allà hi plou molt i la gent fàcilment acaba amb les sabates molles.
Aquesta és una interpretació ad hoc (i ara no entrarem a discutir si la cultura modela la llengua o a l’inrevés, ja ho vam fer aquí), però serveix per il·lustrar que, per les raons que siguin, el vocabulari no té una correspondència perfecta en totes les llengües. Per tant, un concepte determinat que no té una paraula determinada en una llengua sí que es podrà traduir, però tan sols caldrà fer servir una estructura més llarga, potser una descripció. De fet, el sol fet que totes aquestes pàgines amb “paraules intraduïbles” incloguin l’explicació del concepte ja demostra que… és possible traduir-les.
Hem de ser conscients que no només hi ha divergències pel que fa a l’ordre dels elements (SVO, SOV, etc.), als sons (el castellà no té el so de Girona i el català no té el de jamón) o als temps verbals (l’alemany només té dos temps de passat, nosaltres en tenim quatre), sinó també en relació amb les paraules i les maneres d’expressar certs conceptes.
Fins i tot passa el cas contrari. Moltes vegades, especialment en els verbs, quan aprenem una llengua busquem l’equivalència del concepte en un mot concret. Però com es diu sortir en anglès? Leave, take off, get out, go out, rise… (entre d’altres). Tot depèn del context, perquè l’anglès té moltes paraules per al que nosaltres expressem en una. I amb quina paraula designen endur-se, agafar, prendre i portar? Amb take. Per dominar bé l’anglès, doncs, cal que anem més enllà de la mera traducció bidireccional.
En definitiva, està molt bé que apareguin articles que mostrin la capacitat de les llengües per descriure idees molt concretes o curioses, però això no vol dir que no es puguin traduir. És “tan sols” un exemple de l’enorme riquesa que tenen els diferents parlars d’arreu del món.
Sabies que… moltes d’aquestes paraules que apareixen com a intraduïbles són en alemany? Això és perquè aquesta llengua permet crear mots nous molt fàcilment mitjançant la composició, és a dir, posant conceptes un darrere de l’altre, tot junt. Per exemple, Waldeinsamkeit ve de Wald (bosc) + Einsamkeit (solitud) i descriu el sentiment d’estar sol al bosc. Per una qüestió de mecanismes de formació de paraules, nosaltres podem expressar el mateix, però no amb una sona sola forma, sinó amb un sintagma ple de preposicions.
SET MIL MILIONS 