El dissabte passat es va disputar a Milà la final de la UEFA Champions League, que va guanyar el Reial Madrid, passant per sobre de l’Atlètic de Madrid. Els dos clubs de la capital espanyola van haver d’arribar a penals, després d’una pròrroga, per poder decidir quin dels dos s’enduia el trofeu.
Un fet insòlit d’aquesta final va ser que es va jugar en un estadi conegut per dos noms: tot i que l’oficial és Giuseppe Meazza (antic jugador dels dos equips de la ciutat), la veritat és que quan hi juga de local l’Inter de Milà, s’anomena per aquest nom, mentre que quan ho fa l’AC Milan, pren el nom de San Siro, el barri on està edificat. La rivalitat entre els dos clubs fa impossible que un dels dos pugui dir-li el nom de l’altre.
Aquesta curiositat ens ha portat a parlar una mica de semàntica aquesta setmana, d’aquells sinònims que no són exactes i d’aquelles paraules que han començat amb un sentit i la cosa se n’ha acabat anant de les mans.
La part de sinònims sembla que la tenim clara en l’exemple dels dos noms de l’estadi, ja que són sinònims (es refereixen al mateix concepte), però hi introdueixen un matís (l’equip local) i això ens fa dubtar. Això ens passa moltes vegades quan diem “sí, és això, però…”, perquè cerquem aquest matís. Deixen de ser sinònims? No, simplement que a vegades són sinònims més propers o més llunyans o que depenen del context. Els que es poden intercanviar en qualsevol context són els anomenats sinònims totals o conceptuals (espòs – marit) i els que només en segons quin context, parcials, que es poden classificar per referencials (tenen el mateix referent, però no volen dir exactament el mateix: llimonada – beguda), contextuals (tenen el mateix significat només en algun context: pesat – indigest) o de connotació (valoracions subjectives que fan que es perdi el significat original: són uns monstres de la informàtica – són uns cracks de la informàtica). En el cas del futbol, tenim un gran nombre de sinònims contextuals: merengues o blancs (per aficionats madridistes), matalassers (per aficionats atlètics), esfèrica (per pilota); però també de de connotació: el bicho (per anomenar en Cristiano Ronaldo).
Tanmateix, la semàntica també amplia significats i, com que no tot acaba en el futbol, la setmana passada va tenir un altre dia especial: el Dia de l’Orgull Friki. Friki és un manlleu lingüístic pres de l’anglès freak. Mentre que per a nosaltres friki pot ser qualsevol persona amb un gust que no segueix la majoria (a qui li han dit friki alguna vegada per haver estudiat lingüística???), en anglès està més pensat per a una persona amb gustos o realment extravagants o més encarats a la ciència ficció. És a dir, a partir d’un referent inicial, per contacte amb contextos afins, hem anat ampliant significats.
Ja ho veieu com tant el futbol com els gustos més pintorescos ens poden portar cap a una disciplina amb molts fans (potser no tants com el futbol, però…) i una mica friki: la lingüística.
Sabies que… podem crear significats amb qualsevol referent? Des d’un anunci de cervesa i dir que anar a prendre alguna cosa és fer un tonight, tonight, o els dies mandrosos en els quals ni intentes canviar-te és un dia pijama, tot és una bona excusa per fer-nos entendre d’una manera enginyosa.
SET MIL MILIONS 
