Una macabra casualitat ha fet que dos antics participants del programa televisiu internacional “La Voz”, en la seva versió americana i mexicana, hagin estat assassinats als Estats Units en menys d’una setmana. Christina Grimmie i Jano Fuentes no tenien res en comú a excepció d’haver participat en el concurs de talents i, de fet, tampoc els seus assassins, així que, com hem començat dient, fa tota la impressió que es tracta d’una macabra casualitat més que una acció premeditada cap a aquest col·lectiu.
El títol del talent show ja ens indica el més important per a un cantant (o el que hauria de ser, en vista d’alguns “cantants” que surten últimament): la veu. Per a un lingüista, també és una part important del seu estudi, ja que la gran majoria de llengües del món són parlades. Així doncs, avui ens endinsarem al món de la fonètica i de què se’ns mou per dins quan parlem (deixant de banda sentiments).
Per poder parlar necessitem tenir una bona capacitat pulmonar per poder treure la quantitat d’aire suficient per emetre el so (oi que quan ens falta l’aire no podem dir ni mu?), unes cordes vocals que s’obrin i es tanquin, una cavitat on ressoni tot (la cavitat bucal) i impediments de l’aire, per poder jugar amb més sons (dents, llengua…).
Les cordes vocals, pel nom que tenen, creiem que són com cordes de guitarra, que, en tocar-les, sonen. Però no. Són unes membranes fibroses que el que fan és tancar el flux de l’aire (o completament o en part). Quan parlem, anem obrint i tancant (mai del tot, si no, no surt el so) les cordes vocals, tal com veiem en la següent imatge animada:
Si tenim una lesió en aquesta part, ens farà mal a l’hora de parlar o cantar, a part que notarem que la veu “rasca”.
Una vegada ja som a la cavitat bucal, tenim moltes coses per les quals ens hem de fixar. La llengua és el nostre ordre primordial. Si no té la mobilitat adequada, la llengua no podrà alçar-se, cargolar-se, vibrar, tensionar-se… per tal de poder fer les vocals i consonants adequades. En les vocals només puja o baixa, però en la majoria de consonants s’aproxima o toca les dents, les genives o el paladar, principalment. Intenteu dir ta, na i nya i notareu com la llengua recula una miqueta a cada paraula. El punt on toca (o s’aproxima més) la llengua amb la cavitat bucal es diu punt d’articulació. Per tant, ja veieu que per poder pronunciar bé necessitem que les dents (sobretot les davanteres), les genives, el paladar i els llavis (fins i tot més enrere, la glotis i tot en segons quines llengües!), a part de la llengua, estiguin en perfectes condicions per poder articular bé. O mireu quan torneu del dentista, amb la boca mig adormida què passa…
A part del punt d’articulació, tenim el mode d’articulació, que és com passa aquest aire. Aquí hi entra en joc tant la llengua com els llavis, ja que són els que poden impedir que surti l’aire. Cada manera de deixar passar o no l’aire (i per on) té el seu nom: per exemple, si no deixem que passi, unint els llavis, en direm que estem davant d’una consonant oclusiva o, si fem que l’aire, a part de passar per la boca, passi pel nas, és nasal. Per tant, podem tenir consonants amb el mateix punt d’articulació, però diferent mode d’articulació (p i m, que són bilabials les dues, però la primera és oclusiva i la segona, nasal), i podem tenir el mateix mode, però amb diferent punt d’articulació (p, t i k, oclusives totes, però bilabial, alveolar i velar respectivament en el punt d’articulació).
Així doncs, ja veieu que tota una maquinària es posa en marxa per fer-nos entendre verbalment… i això sense posar-nos a dir res del cervell (com ja vam avançar un dia). Com diria aquell, mens sansa in corpore sano per parlar bé.
Sabies que… el que fa que les cordes vocals s’obrin i es tanquin és el mateix que fa que s’enlairi un avió? Es diu efecte Bernoulli i, en aquest cas, consisteix en la pressió que exerceix l’aire si no està en un flux continu (com quan es tanquen les cordes vocals), ja que fa que s’obrin quan estan tancades, com es veu a l’esquema que teniu a continuació. En el cas dels avions, però, el flux sí que es continu i té unes altres implicacions: que s’enlairin.
SET MIL MILIONS 
