La setmana passada el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València encetava les celebracions del seu quarantè aniversari amb un acte en què van intervenir diversos acadèmics. Un d’ells va ser Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que està preparant la nova gramàtica normativa del català.
La gramàtica normativa del català vigent és la de Pompeu Fabra de 1918, i l’ortografia, de 1913. La tasca que va dur a terme Fabra és ben elogiable, però en alguns aspectes la llengua actual se n’ha allunyat molt; en d’altres, va deixar qüestions mal resoltes. En gairebé un segle amb prou feines hi ha hagut canvis, és per això que fa uns quants anys es va començar a treballar en la nova gramàtica, una obra que s’ha endarrerit bastant, però que finalment veurà a la llum d’aquí a poc: el 23 de novembre! Teresa Cabré ho va anunciar en l’acte de la Universitat de València.
I què vol dir, això? Serà gaire diferent, la llengua? Doncs no ho sabem. No ha transcendit gairebé res sobre els canvis… només el que la mateixa Cabré va explicar a València i que Andreu Sentí va difondre en aquest tuit.
Canvis ortogràfics a la #llenguanormativa @iec #2016 pic.twitter.com/1dRpDcvp9z
— Andreu (@AndreuSenti) 14 de setembre de 2016
Es presenten els canvis principals de la nova ortografia (sobre la gramàtica encara no se’n sap res), entre els quals en volem destacar un: la reducció del nombre de mots amb accent diacrític, el que es fa servir per distingir doblets de paraules que s’escriuen igual. Actualment n’hi ha quaranta i escaig (es/és, os/ós, fora/fóra, cop/cóp, joc/jóc, molt/mòlt…), però amb la reforma ortogràfica la llista es limitarà a catorze.
Això vol dir que a partir de ben aviat, la forma normativa d’escriure la frase següent (disculpeu-nos l’excentricitat forçada) canviarà:
- Si véns amb nosaltres a buscar móres i cafè mòlt, dóna els gats que fan mèu a la néta de l’ós.
- Si vens amb nosaltres a buscar mores i cafè molt, dona els gats que fan meu a la neta de l’os.
Possiblement a molts de vosaltres us sorprendrà, fins i tot us semblarà indignant. Us recordeu de la polèmica que hi va haver quan la RAE va treure l’accent de sólo? Però si us hi pareu a pensar, el que fa és simplificar la llengua. No té sentit que una llengua tingui una ortografia innecessàriament complicada, ja que això l’allunya dels parlants i fa que sigui totalment accessible només a qui tingui més estudis.
Tradicionalment, “crear” una ortografia complicada ha estat una de les eines per separar les classes cultes de les populars, de manera que només qui tingués accés a l’educació fos capaç d’arribar a dominar l’escriptura. Un cas evident és el del francès, que s’escriu amb moltes lletres que no es pronuncien. Per tant, la tendència actual és la simplificació
En el nostre cas, per tant, a la llarga escriure el català serà més fàcil, a l’escola no caldrà passar tanta estona aprenent regles innecessàries. En aquest cas concret, quina utilitat pràctica tenen els diacrítics? Les possibilitats d’ambigüitat contextual entre els mots que perden l’accent és irrisòria, i no és prou raó perquè una paraula se surti de les regles d’accentuació. Tot el temps que ens costi a nosaltres fer el canvi de xip (no serà fàcil acostumar-nos-hi, d’acord) serà una inversió per al futur. L’ortografia, al cap i a la fi, és una convenció més o menys arbitrària que serveix per reflectir per escrit el llenguatge, la llengua oral.
I en cas que, per militància, voleu mantenir la forma actual, no patiu: si a partir del 23 de novembre seguiu escrivint “sóc el nét de l’ós” no morirà cap gatet.
Sabies que… com podeu veure, una de les altres paraules que canvien lleugerament és er(r)adicar? Fins ara s’escriu amb una erra, però es pronuncia doble perquè e- és un prefix (i davant d’un prefix, els mots no doblen la lletra: asimètric, no assimètric). Però com que ja no es percep com a prefix, l’IEC ha acceptat escriure erradicar. Un cas semblant és el de dinosaure. S’escriu amb una essa, però teòricament (normativament) es pronuncia de pronunciar dinossaure, ja que està compost per dino+saure.
SET MIL MILIONS 