Quan vam obrir el blog el juny del 2014, l’Anna i jo volíem fons de diferents colors (ella negre, jo blanc), teníem maneres d’escriure diferents (ella correcta i profunda, jo tal com raja), ens dedicàvem a coses diferents (ella tira per la neurolingüística i jo sóc més de la llengua aplicada), ella escrivia bloc i jo blog, i fins i tot portàvem els cabells completament diferents (ella curts, jo llargs).
Seríem capaces de dur a terme un projecte juntes?
Ara, força temps després, les coses han canviat. Vam quedar per triar un disseny nou per al blog plegades, ella s’ha deixat anar i jo tendeixo a ser menys informal, les dues ens guanyem la vida ensenyant coses (no em malinterpreteu, fem classes de llengua i informàtica!), ella (i l’IEC) han acceptat blog i jo ja fa temps que em vaig desfer de la melena. Ja ho veieu, hem escrit tantes entrades que ja ens estem simbiotitzant. Tot i que encara tenim diferències, compartim tant interessos com experiències. I quan no coincidim, ens complementarem. Quin remei!
Als quatre anys, ma mare em va detectar els primers signes d’un interès especial per la llengua. No la vaig decebre, vaig acabar petant a Lingüística després de tastar Filologia Catalana. M’agrada tot el que té a veure amb la llengua (la meva), les llengües (totes) i el llenguatge (el de tothom). És per això que ara em dedico a ensenyar el català i el castellà a adults, intentant que els alumnes entenguin el que aprenen i entrin de ple en la llengua. Corretejo per Twitter (@ruestern), on hi escric quotidianitats absurdes, però sobretot hi parlo (i comparteixo i debato) sobre lingüística.
Sempre havia tirat cap a les ciències (la paleontologia, principalment), però les llengües clàssiques se’m van creuar per davant i d’aquí que fes un viatge per la filologia clàssica i la lingüística (i tot de llengües antigues o minoritàries) per acabar tornant a petar a les ciències, però amb un aire renovat: no només tinc en ment el cervell, sinó la informàtica per poder fer accessible tot allò relacionat amb el llenguatge. I com a leitmotiv del blog, en el seu moment també vaig descartar ser periodista, però el cuquet de poder relacionar el que passa amb el que sé i posar-ho per escrit mai m’ha abandonat, així que fer-ho per aquesta via era una gran opció.
SET MIL MILIONS 
Molt bona idea …!!!
Gràcies!
Retroenllaç: Resum del 2015 |
Molt interessant el vostre blog! He gaudit llegint un parell d’articles, però tinc la intenció de llegir-lo, a poc a poc, tot sencer. M’agraden molt les llengües, encara que jo vaig fer ciències i que els idiomes no són el meu fort. Va ésser una delícia trobar-me amb textos amb un català perfect, avui en dia és molt rar trobar-ne! Felicitats!