Avui és Nadal!

El vint-i-cinc de desembre

Fum, fum fum

Sí, ja ha arribat, ja és aquí: el Nadal! I com que a Set Mil Milions sabem que aquesta paraula és trending topic del dia, cal saber d’on ve tant en català com en altres llengües. Així doncs, l’etimologia serà el nostre vehicle per al viatge d’aquesta setmana.

“Caga Tió, / caga turró. / Si no en tens més, / caga diners. / Si no en tens prou, / caga un ou.” La versió de casa de la cançó del Tió. (Foto extreta de fotocommunity.es)

L’etimologia, del grec ἐτυμολογία (etymología), és una branca de la filologia que estudia l’origen dels mots i la seva evolució de forma i de semàntica. Per exemple, la pròpia paraula etimologia hem vist que prové d’una paraula grega composta per ἔτυμος (étymos – vertader, autèntic) i λογία (logía – estudi) d’igual significat que la catalana. Però… i Nadal?

La paraula catalana Nadal ve de la llatina natalis (dia del naixement). Per uns canvis habituals entre la llengua mare -el llatí- i les filles -en aquest cas, el català-, s’escapça el final i canvia de sonoritat la t (de sorda a sonora). De fet, l’italià és molt fidel al llatí i es queda amb un natale més que reconeixible (algunes fonts apunten que el mot llatí originari és natale, però pel significat seria més adient la primera proposta). La castellana Navidad, tot i venir d’una arrel llatina, n’agafa una de semblant però no igual: nativitas (o natiuitas, segons l’època que es pren de referència per escriure-la), que vol dir naixement.

Però mentre unes llengües prenen el llatí com a referent, d’altres agafen el grec antic (i una mica el llatí, com veurem), com l’anglès: Christmas. Anem per parts, com a bon mot compost que és. Primer de tot tenim Christ, que ve del grec Χριστός (Khristós), paraula traduïda de l’hebrea מָשִׁיחַ (Massiah, de la qual ve la catalana Messies), ungit. Després, ve mass, que ve de l’anglès antic mæsse, que a la vegada ve del llatí vulgar messa, que té l’origen en la paraula del llatí tardà missa (i vet aquí l’etimologia de la missa): acomiadament. Això vol dir que en grec modern utilitzen una paraula similar a l’anglesa? En part sí, però en part no (com a bon compost, atra vegada).

En grec modern, la paraula és Χριστούγεννα (Khristoúgenna), que literalment vol dir naixement de Crist. Consta, com podem reconèixer, de  la mateixa arrel que prenia l’anglès, però amb un altre cas (recordem que els casos ens marquen la funció sintàctica. En aquesta ocasió, és el complement del segon mot del compost). La segona part canvia, respecte a l’anglès, ja que canvia la celebració litúrgica pel naixement.

Tenim paraules més emparentades amb el llatí. Tenim paraules més emparentades amb el grec. Però… i les que no s’emparenten amb ningú? Vet aquí, el cas del basc. Com a bona llengua aïllada que és, té paraules de les quals no es pot establir l’origen en cap d’altra com el cas d’Eguberria. De fet, el seu origen és la pròpia llengua basca: egun berri da vol dir un nou dia, i és que el Nadal és el nou dia.

Sabies que… en esperanto s’ha creat un compost mig grec, mig llatí per dir Nadal? La forma és Kristnasko, que la traducció vindria a ser com la del grec modern, però es canvia la segona part per una de llatina amb el mateix significat: el naixement de Crist.

—————————————————————————————————————————————-

Nota: recordem que SMM no emprarà cap notícia de cap mitjà d’AEDE a causa de l’aprovació de la nova llei de la propietat intel·lectual que impedeix enllaçar material dels diaris de l’associació de forma sistemàtica sense pagar. Des d’aquí, volem mostrar el nostre desacord amb la mesura imposada i, de pas, afavorir els mitjans que aposten per noves vies de difusió.