Fa uns dies vam conèixer la dura realitat de Josep Lobató, conegut per haver estat el conductor de programes radiofònics d’èxit com Prohibit als pares. Fa prop d’un any que es trobava lluny dels oients ja que tenia una afecció que li impedia (i li continua impedint) poder desenvolupar de forma normal la seva activitat, però no ha estat fins fa ben poc que hem pogut veure el seu grau d’afectació (al seu compte d’Instagram es pot veure el vídeo).
El motiu d’aquesta dificultat evidentment per parlar és causada per, segons fonts textuals, “una alteració per a l’emissió del llenguatge a conseqüència de la malaltia desmielinitzant de substància blanca del sistema nerviós central d’origen immunològic”. Una de les malalties que concorden amb aquestes característiques és l’esclerosi múltiple, la qual pot presentar problemes de parla tal com succeeix en aquest cas. Estem davant d’una afàsia (recordem quan en vam parlar fa temps) o és un trastorn de la parla diferent? És diferent i us explicarem per què.
Fent un petit (molt petit) resum del que són les afàsies, ens trobem que són un trastorn de la parla provocat per un dany cerebral a una o diverses àrees lingüístiques. És a dir, una part (o unes quantes) del nostres cervell està afectada i provoca que no puguem articular bé les paraules o construir una frase amb sentit o entendre bé el que ens diuen… o tot combinat. En aquest cas, però, el cervell no té cap alteració a les àrees lingüístiques, sinó a les motores. Així doncs, ens trobem davant d’un fenomen de disàrtria. El pacient disàrtric no pot articular bé les paraules, però tampoc pot articular bé coses que no siguin paraules (sorolls, xiular…). No s’ha de confondre amb un trastorn molt semblant, l’anàrtria, el qual només es diferencia pel fet que el pacient anàrtric té el llenguatge automàtic preservat: les salutacions, maleir… és a dir, tot allò que diem sense pensar en el seu significat. De fet, l’àrea afectada en l’anàtria no és motora, sinó articulatòria de llenguatge (dissociació del llenguatge automàtic-voluntari). Per tant, en el cas de la disàrtria, en ser un trastorn motor, tot i que d’origen cerebral, l’afectació no només és lingüística de producció, sinó de totes les funcions motores de les àrees afectades. No hem de patir, però, per la seva capacitat d’entendre i estructurar els discursos, si el problema “només” és la disàrtria.
Ja ho veieu, doncs, que un símptoma lingüístic, si estirem del fil, ens pot conduir a problemes no només lingüístics dels pacients. Per detectar-ho i, posteriorment, poder-ho tractar, cal un estudi meticulós del pacient, ja que un error de diagnòstic pot fer el camí de la recuperació molt més llarg.
Sabies que… en Bruno Bergonzini, actor català conegut per la seva aparició en diverses sèries de TV3, pateix esclerosi múltiple? El canvi físic i lingüístic és evident a causa de la patologia i en parla en aquesta entrevista perquè entenguem una mica més aquesta malaltia.
SET MIL MILIONS 
